Diari de lectura
Blog de La Central
Notes i reflexions dels nostres llibreters sobre lectures, reedicions, novetats, projectes editorials i altres esdeveniments relacionats amb el món del llibre i les humanitats
-
Tue, 09 Mar 2010
Saborit de Cioran
L'eufòria negativa de Cioran és una tendència filosòfica difícil de retratar. Com explicar els exercicis de descomposició que l'home elabora sense caure en el pessimisme naïf? Com deixar-se conduir cap a la constatació de l'absurd sense caure en l'afectació? Com deglutir les cireres amargues del seu pensament sense embadocar-nos en les llaminadures del desconsol? Com assaborir Cioran? Potser la resposta a una proposta negativa ha de ser ella mateixa també negativa. Això és el que Pere Saborit realitza en una breu faula que hem penjat a la nostra revista virtual, les Pàgines Centrals. El conte negatiu de Saborit es titula Un gat portuguès i en ell fabula la possibilitat de no escriure la història que un té voluntat d'escriure, no per res concret, sinó més aviat per tot plegat.
-
Dissabte, 6 de març
Només cal dir Richard Price
Amb una mica de retard, ho se, m'agradaria encomanar-vos l'afició pel poderós talent narratiu de Richard Price. Cronicaire newyorkès a la seixentena, la seva literatura no és ni pretenciosos, ni alliçonadora; fa la seva feina amb inteligència i passió i molt sentit comú; sense pontificar ni anar d'experimental. És per a mi, el més interessant del panorma literaria que trobem ara a les llibreries.
La seva virtut principal: és convertir-se en l'eina més adequada per deixar parlar a la ciutat, a tots ele elements que la configuren: siguin carrers i edificis, persones i comunitats.
Price no te pèrdua: de Clockers a La vida facil passant per El samaritano. I, evidentment, les etapes es van guanyant capítol rere capítol per les sèries en les que ell col·labora com a guionista (ja tinc ganes d'anar a Baltimore!). -
Wed, 03 Mar 2010
Goethe: l'últim exercici espiritual de Pierre Hadot
.jpg)
Acaba d'aparèixer l'últim llibre del gran historiador de la filosofia antiga Pierre Hadot; No te olvides de vivir: Goethe y la tradición de los ejercicios espirituales. Hadot forma part del gran llinatge d'estudiosos del món antic que ha donat l'escola francesa; autors com Paul Veyne, Vernant, Detienne o el mateix Pierre Hadot. En el pròleg del llibre dedicat a Goethe ens fa una confessió: "Goethe sempre ha estat un dels meus autors preferits. Vet aquí l'origen d'aquest llibre que es refereix, en definitiva, a la pràctica en Goethe d'allò que he anomenat "exercicis espirituals" inspirats en la filosofia antiga, però represos i desenvolupats a través d'una llarga tradició en la filosofia occidental.
L'expressió "exercici espiritual", que ha estat feta servir per alguns historiadors del pensament com Luis Gernet i Jean-Pierre Vernant, o autors com Georges Friedmann, no té una connotació religiosa a pesar del que pensin alguns crítics. Es tracta d'actes de l'intel·lecte, o de la imaginació, o de la voluntat, caracteritzats per la seva finalitat: gràcies a ells, l'individu s'esforça a transformar la seva manera de veure el món, amb la finalitat de transformar-se a ell mateix. No es tracta d'informar-se, sinó de formar-se." Queda clar, no? -
Wed, 03 Mar 2010
Th. W. Adorno, o la doctrina de la vida recta
.jpg)
Es podria descriure la història intel·lectual del segle XX a través de la biografia de Theodor W. Adorno. Formació excepcional, afiliació política intensa, col·laboració amb grans figures de la cultura occidental, derrota, persecució i exili, primavera americana, retorn a Europa i decepció.
-
Wed, 24 Feb 2010
Crònica del Caucas sufí, de la Txetxènia de Ramzan, o de la Pax russa, jutgin vostès mateixos...
A mig camí entre la novel•la, el reportatge o l'assaig, el nou llibre d'en Littell ens porta cap a un territori on suposadament la guerra ja s'ha acabat. I dic suposadament ja que això és el que ens transmeten els mitjans de comunicació amb el seu silenci. Però en Littell, que segurament es feia la mateixa pregunta, va decidir investigar-ho ell mateix. Ell ja hi va ser a Txetxènia durant la guerra com a cooperant amb una ONG, i volia saber com estava el país que va deixar l'any 2001 en plena guerra. I, deu anys després, el testimoni que ens porta és realment escruixidor.
-
Tue, 23 Feb 2010
Passejant, Robert, passejant
En la introducció dels fabulosos microgrames de Robert Walser editats per Siruela, apareix una idea lluminosa, extreta de la pròpia confessió de l'autor: els escrits a llapis són un gènere... per culpa del llapis.
-
Dissabte, 20 de febrer
Tararí, tararí ja tenim el nou llibre d'en Puntí!
Seguint un català riquíssim, alhora fresc i amb solera, ens trobem amb aquestes Maletes perdudes que procuren des d'una lectura entretinguda fins la més càlida reflexió sobre les vicisituts, les decisions i les dificultats per encarrilar i refer la vida de cada personatge. Tot estibat per un toc d'intriga que corda les penúries d'uns i altres.
-
Thu, 18 Feb 2010
Però també il·lustrats
.jpg)
L'aparició del quart volum de la contrahistòria de la filosofia de Michel Onfray, dedicat als il·lustrats més o menys outsiders, em fa tornar a pensar en aquest senyor d'aquí dalt, el baró d'Holbach. L'home va ser un dels cracks del XVIII, un dels primers "materialistes", si se m'accepta la paraula. Els seus escrits són propis d'un grec antic, d'un cínic antic, per precisar, i en ells es dedica a desmuntar tota creença ingràvida, superstició i fanatisme. Hi ha una editorial francesa, Coda, que dedica energies intenses a publicar-lo. A la llibreria ens han arribat últimament algun dels seus llibres i el tenim d'actualitat perquè el 2008 Laetoli va traduir dues de les seves obres al castellà, una de les quals, el Sistema de la naturaleza pot considerar-se l'origen del materialisme il·lustrat, molt a la vora del cèlebre L'home màquina de La Mettrie. Les Publicacions de la Universitat de València ja ens havien ofert el seu escrit més antirreligiós El Cristianisme sense vels.
-
Tue, 16 Feb 2010
Romàntics, encara
.jpg)
Potser es tracta d'una mera coincidència, però alguns dels llibres més interessants que m'han caigut últimament a les mans parlen del Romanticisme. No cal destacar una altra vegada l'incomparable estudi de Rüdiger Safranski publicat per Tusquets l'any passat. Aquest home tot el que fa ho fa bé: profund, precís, entendor, ric... Però si només fos Safranski! Acaba d'aparèixer la primera traducció al castellà d'un dels llibres més influents de la seva època, influents no tant entre el gran públic, sinó entre els grans escriptors. Es tracta de l'Obermann de Sennancour. Una novel·la epistolar espaterrant editada per KRK. No us perdeu la introducció d'Eduard Cairol, per si sola ja val la pena.
-
Dissabte, 20 de febrer
Benvingut siguis, poeta!
Celebrar l'edició del Lenz de Georg Büchner, que acaba de publicar l'editorial Adesiara. Edició especialment engrescadora pel fet de comptar amb el text original alemany al costat del text en català. Tot és el llenguatge i, si no, la bogeria, amb el pas previ per l'avorriment. Això és el que entec a l'acabar la lectura d'aquesta cinquentena de pàgines.
Jordi Ibáñez Fanés n'ha fet la traducció, gràcies!
Els millors auguris a Adesiara per la seva tasca valenta, original, decidida, tan sèria que no ha de perdre mai la ironia, seductor mestratge dels clàssics. -
Dimarts, 16 de febrer
Qui sap si àngels o dimonis, però derrotats!
Per pura coincidència temporal de publicació, he llegit de manera consecutiva tres obres escrites als anys seixanta-setanta que tenen en comú la violència, les adiccions, els presonatges derrotats, autors americans autodidactes més o menys coetanis i que m'han entusiasmat.
-
Dilluns, 15 de febrer
A la vora de Julien Gracq
He tornat a llegir La Ribera de les Sirtes de Julien Gracq, i em segueix mervellant.
El jove aristòcrata Aldo, cansant de passar el temps anant de festa en festa amb els amics, decideix fer servir els seus contactes per demanar una destinació que el permeti fer algun servei a l'Estat. Així és enviat a una guarnició fronterera situada en un recó de món d'Orsenna (una mena de barreja entre Vanècia i Nantes) on tot està a l'espera de l'arribada de l'exercit enemic, belicós i brutal, que es va demorant i que només dóna mínimes senyals de vida. Terrible invasor que no s'acaba de presentar, per desesperació de l'exercit rival. Aldo haurà de conviure amb els tres oficials i el seu capità, Marino, contrapunt i rèplica com a coprotagonista. Tots dos, empesos per la llosa de l'avorriment i el curs estentis dels dies, sempre emboirtas, convertiran una possible amistat en una relació d'estreta vigilància mútua. -
15 de febrer
Traven, un tresor
Junt amb el Veixell de la mort, El tesoro de Sierra Madre és l'obra més coneguda del misteriós Bruno Traven. Autor d'origen alemany nascut a principis del XX, que sembla va viure i morir a Mèxic cap a finals dels seixanta.
-
Sun, 14 Feb 2010
D'una màfia a d'altres
Una grata sorpresa, el llibre publicat per Capitán Swing, Los orígenes de la Mafia. Es tracta d’una composició ideada per l’editor que reuneix textos de procedència diversa, però que conflueixen oferint una mirada particularment interessant sobre la màfia “arcaica”; és a dir, la màfia circumscrita a l’àmbit rural i centrada en petits negocis locals, abans de les grans aliances amb l’Estat i el Vaticà, abans de dedicar-se a l’espoliació del pressupost públic i al tràfic de drogues, abans també de la generalització dels estereotips cinematogràfics.
-
Dissabte, 20 de febrer
De Sèrbia a Mongolia passant per un mateix
Amb l'excusa d'una suposada anada a Mongòlia regada amb litres de vodka, de manera directa i burlesca, Basara desparrama el malestar personal que acabem identificant com a conegut un cop ens parem a pensar sobre aquest relat delirant, que no ho és pas tant. Una closca de ximpleria que amaga una perla de lucidesa. I, tot fent memòria, recordo altres textos d'aquesta estil també d'autors més o menys de la zona: Cosic, Andrujovich, Pilch, Krasznahorkai, Stasiuk, Kurayev, Jergovic...
-
Dissabte, 20 de febrer
Les deformitats més literàries
Aquí no pretenc descobrir cap tradició, només vull trobar companyia per als personatges deformes que en èpoques diverses han protagonitzat textos literaris. És probable que sovint el deliri i sempre la soledat siguin seu vincle.
-
Dissabte, 6 de febrer
Arriben uns quants llibertins
Coincideix la publicació d'uns quants llibres amb els llibertins alegrant-se la vida. I com a precursor, un text medieval català animat per l'erotisme.
-
3 de febrer de 2010
Lectures de final de gener
Ara que ha acabat el primer mes del 2010, faig un repàs dels llibres que he llegit últimament. Destaca el nou llibre de Kirmen Uribe, la duresa de l'Stark de Bunker, el bisturí antibelicista de Nada a la vista, la perla onírica de l'ara reeditada La niña verde, la renovada Espiral d'en Baixauli o les turbulències emocionals de Maleixo el riu del temps. Però per damunt de tot haig de mencionar a dos dels que no fallen: la nova edició de Vértigo de Sebald i El Tercer Reich de l'enyorat Bolaño. Per molt obra primarenca que sigui tant l'una com l'altra, apunten ja el seu talent immens que els farà regnar en la literatura malgrat la seva prematura mort.
-
Primer de febrer de 2010
In-Certesa
Com a lectora i llibretera estic passant una època d'incertesa i confusió amb això dels nous formats digitals, però una cosa segueixo tenint clara: per a mi, llegir -sigui de la manera que sigui- és imprescindible. Per això em costa tant posar-me al blog, sempre prefereixo llegir que escriiure... Però a partir d'ara procuraré dedicar una estoneta cada setmana a comentar els llibres que vaig llegint. A veure què en surt.
-
Fri, 29 Jan 2010
Cinema i avantguardes, màgica combinació
.jpg)
Recentment ha sortit al mercat editorial Cine artístico, de Paul Young, un llibre que, entre altres coses, il.lustra (i valgui aquí la redundància, ja que inclou fotografies a tot color i de totes les mides) la interessant i, de vegades, complexa relació que els moviments d'avantguarda han mantingut amb el cinema al llarg de la seva història. I vull subratllar aquí el terme "complexa" perquè, com bé va assenyalar Vicente Sánchez-Biosca a Cine y vanguardias, quan el que després es va conèixer com a "setè art" va veure per fi la llum, pocs van ser els artistes que van reparar en ell com a mitjà de creació i experimentació. I és que en els seus inicis el cinema era vist com un instrument de pur entreteniment, com un simple espectacle dirigit a les masses. Tanmateix, aquesta concepció no va trigar a canviar. De fet, la dècada dels vint és pròdiga en títols carregats d'imaginació, transgressió i originalitat. Un chien andalou, el delirant migmetratge escrit per Luis Buñuel i Salvador Dalí, Ballet Mécanique, pura música visual de Fernand Léger i Dudley Murphy, o L'Etoile de Mer, del fotògraf, pintor i cineasta dadaista Man Ray, són només alguns exemples del que va donar de si la incursió de les primeres avantguardes en el món del cinema. L'empremta que van deixar els seus "experiments" va ser profunda i duradora. Des de l'abstracció, la paròdia, el collage, el cinema de metratge trobat, el cinema abstracte o el cinema estès, artistes-cineastes com Michael Snow, Emile d'Antonio, Kenneth Anger, Matthew Barney, Bruce Conner o Paul McCarthy els van rendir tribut -i, alguns, segueixen fent-ho- amb les seves obres. Tots ells (o gairebé tots) tenen cabuda en el més que recomanable llibre de Young.
-
Mon, 18 Jan 2010
Sobre punctums i altres revelacions
.jpg)
Ahir a la nit, rellegint La invenció de la solitud, per a mi un dels millors llibres de Paul Auster, vaig topar-me amb un d'aquells fragments il.luminadors que, com per art de màgia, es converteixen en la clau que obre altres textos, altres intimitats escrites en altre temps i des de diferents latituds. Es tractava del passatge en què el protagonista i narrador -un personatge, d'altra banda, que bé podria identificar-se amb el propi autor d'aquesta 'novel familiar'- descobreix diverses fotografies del seu pare, un conjunt d'instantànies l'existència de les quals fins aleshores ell desconeixia. Després d'observar-les amb deteniment, l'escriptor reconeix que «el fet que moltes d'aquestes fotografies fossin totalment desconegudes per a mi, sobretot les de la seva joventut, em donava l'estranya sensació que el veia per primera vegada i que una part d'ell començava a existir ara. Havia perdut el meu pare, però al mateix temps l'havia trobat. Mentre mantingués aquelles fotografies davant la meva vista (...) seria com si estigués viu, fins i tot en la mort».