Diari de lectura
Blog de La Central

  • Dilluns, 14 de juny 2010

    Edgar Hilsenrath, quin gran descobriment

    Laia Quílez

    IMAGEN

    L’editorial Errata Naturae ha publicat no fa gaire (i dins de la mateixa col·lecció –La Mujer Cíclope- que ens ha fet arribar els somnis de Franz Kafka) la que ha estat, per a mi, una de les grans revel·lacions de la literatura sorgida a partir del mal absolut que va ser la Shoah. Es tracta de Fuck America, d’Edgar Hilsenrath (Leipzig, 1926), un jueu que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial i que a principis dels anys 50 va emigrar a Estats Units per viure (o, millor dit, malviure) com a escriptor novell. Novel.la que podríem titllar d’autofictiva, Fuck America retrata precisament la seva experiència de l’exili a través del personatge de Jakob Bronsky, un jove acabat d’arribar a Nova York que duu a terme feines temporals i actes picarescos per a poder finançar la realització de la seva primera novel·la, El Pajillero, una obra amb la qual pretén recuperar els traumes i oblits derivats de la seva terrible experiència en el ghetto de Czernowitz i, de pas, fer-se ric i famós.

    Escrita amb un to obscè i una ironia que s’insereix de ple en l’humor negre i en allò políticament incorrecte, Fuck America pot agradar o molestar, pot fascinar o indignar, pot fer riure o incomodar. Però no deixa indiferent. Tampoc ho fa l’escriptura de Fante, Roth i Bukowski, amb qui molts crítics han emparentat l’estil de Hilsenrath. A mi, però, Fuck America m’ha fet pensar, segurament per la cruesa, el sarcasme (i també la imaginació) amb els que el seu autor s’apropa a la Shoah, a noms com els de Kertész, Wagenstein i, sobre tot, Borowski. Plomes, totes elles, que, com la de l’artífex d’aquesta crítica al somni americà, afilen el passat traumàtic amb un somriure que té tant d’amargor com de perspicaç intel·ligència.

    No us la perdeu.

SUGGERIMENTS