Diari de lectura
Blog de La Central
Notes i reflexions dels nostres llibreters sobre lectures, reedicions, novetats, projectes editorials i altres esdeveniments relacionats amb el món del llibre i les humanitats
-
Lunes, 19 de julio de 2010
Henry James, reeditat
.jpg)
Diverses són les editorials (Navona, Páginas de Espuma, Alianza, Alba, Abada, Funambulista) que enguany han apostat per reeditar a un dels clàssics de la literatura de fin de siècle més llegit i, també s'ha de dir, més adaptat a la gran pantalla: Henry James.
-
Dijous, 8 de juliol
Dickens, no falla mai
Aquestes coses que passen sovint amb els llibres, llegint Pynchon he entès què fa tan especial Dickens: "De petit m'agradava llegir Dickens. La crueltat no em sorprenia, però admirava els moments de bondat sense recompensa, que no havia observat mai fora de les pàgines de ficció." Això és Dickens, històries de vicis i virtuts d'un munt de personatges anant i venint per la vida. Les grans esperances que invoquem quan comencem a llegir un nou lliibre, amb Dickens sempre queden colmades.
-
Dilluns, 14 de juny 2010
Edgar Hilsenrath, quin gran descobriment
L’editorial Errata Naturae ha publicat no fa gaire (i dins de la mateixa col·lecció –La Mujer Cíclope- que ens ha fet arribar els somnis de Franz Kafka) la que ha estat, per a mi, una de les grans revel·lacions de la literatura sorgida a partir del mal absolut que va ser la Shoah. Es tracta de Fuck America, d’Edgar Hilsenrath (Leipzig, 1926), un jueu que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial i que a principis dels anys 50 va emigrar a Estats Units per viure (o, millor dit, malviure) com a escriptor novell. Novel.la que podríem titllar d’autofictiva, Fuck America retrata precisament la seva experiència de l’exili a través del personatge de Jakob Bronsky, un jove acabat d’arribar a Nova York que duu a terme feines temporals i actes picarescos per a poder finançar la realització de la seva primera novel·la, El Pajillero, una obra amb la qual pretén recuperar els traumes i oblits derivats de la seva terrible experiència en el ghetto de Czernowitz i, de pas, fer-se ric i famós.
-
Dilluns, 5 de juliol 2010
Retrats cinematogràfics per a aquest estiu
El proper 13 de juliol s'inaugura un interessant cicle de projeccions al CaixaForum de Barcelona, El fotògraf davant l'objectiu. Fins el 31 d'agost, tots els dimarts,a les 19.30h, el conegut realitzador Isaki Lacuesta presentarà una pel·lícula on la figura del fotògraf -normalment oculta rere la càmera- esdevé la protagonista del metratge.
-
Dimecres, 09 de juny de 2010
Doble Zeta a l'Institut Francès
Entre el 14 i el 16 de juny se celebren unes jornades filosòfiques a Barcelona al voltant del tema de la veritat i la revolució. En aquest marc el senyor Zizek pronunciarà, el dilluns 14, una conferència a l'Institut Francès. Recomanable, evidentment, ni que sigui només per veure a l'Elvis dels estudis culturals live.
-
Dimarts, 08 de juny de 2010
Perpectives de l'idealisme alemany
.jpg)
Com sempre les novetats arriben en bloc. Primer va ser una edició dels textos principals de Fichte sobre la polèmica de l'ateisme, editats conjuntament amb un seguit d'estudis per parts d'alguns dels principals fichteans peninsulars. Després van començar a aterrar llibres sobre Hegel. el de Susan Buck-Morss , el de Charles Taylor, l'editat per Félix Duque, etcètera. Un Jacobi. Un Schiller. Gredos, en la seva col·lecció de grans pensadors ha publicat dos immensos volums dedicats a Kant i dos més dedicats a Schopenhauer.
-
Dissabte, 22 de maig de 2010
Cures de l'ànima
El llibre d'Eva Illouz; La salvación del alma moderna: terapia, emociones y cultura de la autoayuda (Katz, 2010) ens està servint per obrir una línia que va des de la biopolítica de Foucault fins a les neurones mirall de Rizzolatti i Sinigaglia. Una línia que pivota sobre aquest fantasma que recorre Europa: la cura de sí.
Foucault inaugurà la discussió presentant l'estat modern, la societat moderna, com la societat hipotecada per l'atenció a un mateix, per l'autoconstitució i l'autocontrol. Illouz fa un salt endavant i descriu el món contemporani com un món regit per la cultura de l'autoajuda i el tracte constant amb les emocions. Tot això coincideix amb l'atenció que actualment la neurologia presta als racons més oblidats del cervell, que és la casa de l'ànima, els racons de les emocions, l'empatia i l'adaptació a l'altre. El tercer discurs, flotant entre el filosòfic i el científic que Illouz també recull i que li permet descriure la contemporaneïtat amb unes coordenades precises és el discurs del psicoanàlisi. "Com escapar del psicoanàlisi?" es pregunta Didier Eribon en un dels seus últims títols. Com hem arribat on som? es pregunta Illouz. Com hem convertit les nostres vides en una teràpia continua? Què configura la indústria de la salut? Qui s'ha inventat els nostres sentiments més profunds? De què ens estem intentant curar? -
Dimecres, 12 de maig de 2010
Emerson inesgotable
Sí, efectivament, inesgotable. D'aquest pensador fundacional, Pater patriae de la filosofia americana, Artemisa Ediciones ens ofereix en un volum deliciós la seva obra assagística. Títols centrals com "Natura" o "Homes representatius" es troben dins del volum recopilatori. De fet ja hem tingut el plaer de palpar aquests textos en l'edició de la Library of America. Si em permeten els hi regalo un fragment del seu pensament:
-
Dilluns, 10 de maig de 2010
Popurri post Sant Jordi
Disculpin l'amalgama de gèneres literaris, editorials, autors, estils i temes sobre els que tinc la intenció de parlar en aquestes línies. Si alguna cosa uneix els títols als que vull fer al.lusió tot seguit no és res més que el fet d'haver-los comprat i llegit les setmanes justament anteriors i posteriors a la gran festa del llibre que és la diada de Sant Jordi. I el fet que totes elles han estat, sense cap mena de dubte, lectures certament plaents.
-
Dissabte, primer de maig
Res a témer i molt a disfrutar
Exquisit Barnes. Anagrama en castellà i Angle en català ens ofereixen aquesta mena de memòries, cultes i sense tòpics, desordenadament ordenades, on amb suggerent ironia endresa les seves relacions familiars, eleva la conversa fins esdevenir intimitat i converteix l'afició a la música i a la lectura en un estil de vida. I entre Renard, Montaigne, Sibelius, Flaubert i tants altres transforma un llibre en la "taula llimona" a la vora de la que parlar del diví i del mortal. Res a témer seria una manera sornaguera de parlar de la mort amb mig somriure als llavis, però només mig... -
Thu, 29 Apr 2010
Obermann, Cairol i Marí
Esdeveniment romàntic avui a La Central del carrer Mallorca: Eduard Cairol i Antoni Marí presenten la traducció castellana del mític Obermann, de Senancour. Un servidor els hi aconsella que no s'ho perdin. A Eduard Cairol el coneixem per les seves traduccions de Rilke i Novalis, també perquè vàrem gaudir amb ell d'una sessió magnífica en el nostre gabinet de filosofia on ens parlà dels pensaments de Joubert. Ell és el curador d'aquesta edició de KRK i hi ha afegit una introducció imprescindible. Antoni Marí és poeta, assagista i editor, el seu últim poemari Han vingut uns amics, és deliciós, precís i d'una contenció enlluernadora. Ha estat responsable de l'edició d'antologies sobre romàntics i noucentistes i té publicats uns quans llibres d'assaig fonamentals. I Obermann? Què dir d'Obermann? Passin aquesta tarda per La Central i Cairol i Marí els hi ho explicaràn.
-
Wed, 14 Apr 2010
Filosofia de regal
Diuen que s'apropa Sant Jordi i que la gent d'aquest país, ningú sap massa bé perquè, es dedica a regalar-se llibres, amb una fal·lera que fa que alguns arribin a pensar que això dels llibres deu tenir el seu què i que potser val la pena que algú et regali un llibre, sigui o no sigui Sant Jordi i que per alguna cosa passa allò que passa, que mai no se sap ben bé el perquè de tot plegat, desplegat o relligat, en tapa tova, dura, rústica o urbana.
I a la secció de filosofia, encara que sembli que no, i no sabria dir perquè ho sembla, o no ho sembla, doncs a la secció de filosofia també hi ha certes peces no literàries que mereixen ser regalades, que són regalables, vaja, recomanables i regalables, i no en el sentit de "No ho vull t'ho regalo", o en el de "Per mi, t'ho regalo", sinó en el sentit de "T'ho regalo" i també en el sentit de "M'ho regales?". Doncs sí que sí, que a la secció de filosofia hi ha uns quants llibres, n'hi ha molts de llibres a la secció de filosofia, però hi ha uns quants llibres que et fan pensar que "Um, i si li regalés..." o també "Um, i si m'ho regalés..." i a més de fer-te pensar això, allò que tenen de bo els llibres de la secció de filosofia és que després de que te'ls hagin regalat, un cop els has llegit, també et fan pensar altres coses. I si no te les fan pensar no et tornem els diners, perquè cadascú hi ha de posar una mica de la seva part, aquí.
Doncs això, a la cosa mateixa que diria Husserl, que hi ha pensaments a primera línia esperant que algú els agafi, els relligui i els vulgui compartir. -
Diumenge, 4 d'abril de 2010
Entrem a la Primavera amb un bon Coetzee
Comancem la Primavera amb aquest Coetzee de títol estiuenc que vindria a completar
la trilogia autiobiogràfica fictícia formada per Infantesa i Joventut. Ens
trobem un jove investigador que está preparant una biografia sobre un famós
escriptor ja mort anomenat John Coetzee. A través de converses amb varies persones
que el van conèixer, amb especial atenció a algunes dones amb les que per unes
reaons o altres es va relacionar, l'autor construeix la figura d'aquest personatge
sorrut i maldestre, amb el seu plumbi entorn familiar, i situat en el paisatge xorc
de la casa familiar i de la ciutat on vivia.
Aquestes diverses converses, més aviat monòlegs, funcionen com esqueixos amb els que poder fer créixer la figura i personalitat d'aquest escriptor curiosament de nom Coetzee.
Per una part, entrariem en l'àmbit de les relacions familiars tenses, desconfiades i plenes de recels, que arriben al més absolut patetisme pel que fa la convivència amb la figura paterna. Relacions molt arrelades en el paisatge i la geografia de la meseta sudafricana i les afores de Ciutat del Cap.
Les relacions amb els companys de la Universitat tampoc esdevenen gens lluïdes, cap compromis, cap indici de companyerisme, un simple intercanvi d'entrar i sortir.
I rocen la humiliació les relacions amoroses i sexuals, carents de qualsevol tipus d'intercanvi emocional, estanques i sense reverberació.
Finalment, el nivell de relació clau d'aquestes memòries novel·lades seria la relació de l'autor amb si mateix: per un cantó la búsqueda de la veu narrativa; l'intent de
perdurebilitat, per un altre. Una voluntat de trobar la veu literària per la posteritat que contrasta amb una sociabilitat força guerxa.
Amb el seu estil sec, precís i elegant, Coetzee -sigui l'autor sigui el personatge- en cap moment defuig de mostar-se tal qual és, sense trampes per dissimular una vida més aviat defectuosa, manada però per l'excelència literària. -
Mon, 29 Mar 2010
Mística
.jpg)
Un dels èxits recents a la secció de filosofia de les nostres llibreries és l'estudi de Alois M. Haas Viento de lo absoluto: ¿Existe una sabiduría mística de la posmodernidad?, editat per Siruela a la magnífica col·lecció "El Árbol del Paraíso". Haas, que fa un parell de mesos va rebre el doctorat Honoris Causa a la Universitat Pompeu Fabra, és un dels investigadors més fins del fenomen místic. El seu interesantíssim llibre no és pas la única novetat que circul·la al voltant d'aquesta temàtica. Javier Melloni acaba de treure Voces de la mística: invitación a la contemplación; Teresa Guardans va publicar fa poc La verdad del silencio; també s'ha editat a Herder un dels llibres fonamentals de la mística medieval, el Libro de las obras divinas de Hildegarda von Bingen, conjuntament amb la reedició de l'estudi que li dedicà Victoria Cirlot Vida y visiones de Hildegarda von Bingen i amb un altre llibre dedicat a ella: Hildegarda de Bingen: una vida entre la genialidad y la fe, de Christian Feldmann.
-
Dimarts, 16 de març
Vila-Matas en blanc i negre
Ja ha arribat el nou llibre de Vila-Matas: somnis, decadència, rondes urbanes, un munt de referències literàries capitanejades per Beckett i Joyce, enterraments, gabardines, hotels, boira, un parell de pintures, algun fantasma, i una mica de teoria i molta narrativa de la bona.
-
Mon, 15 Mar 2010
Ira en temps de Sloterdijk
Em limitaré a fer una petita profecia: es prepara una tempesta filosòfica, formatejada en paper de diari, que no es veia des de la discussió francesa dels vuitanta sobre Heidegger i el nazisme. Serà i està sent ja una polèmica de vol gallinaci, de ganivetades per l'esquena, d'envejes minúscules i de resultats científicament menors, però tindrà l'efecte saníssim que té tot debat filosòfic quan arriba fins als periòdics: ja res no tornarà a ser igual.
-
Tue, 09 Mar 2010
Saborit de Cioran
L'eufòria negativa de Cioran és una tendència filosòfica difícil de retratar. Com explicar els exercicis de descomposició que l'home elabora sense caure en el pessimisme naïf? Com deixar-se conduir cap a la constatació de l'absurd sense caure en l'afectació? Com deglutir les cireres amargues del seu pensament sense embadocar-nos en les llaminadures del desconsol? Com assaborir Cioran? Potser la resposta a una proposta negativa ha de ser ella mateixa també negativa. Això és el que Pere Saborit realitza en una breu faula que hem penjat a la nostra revista virtual, les Pàgines Centrals. El conte negatiu de Saborit es titula Un gat portuguès i en ell fabula la possibilitat de no escriure la història que un té voluntat d'escriure, no per res concret, sinó més aviat per tot plegat.
-
Dissabte, 6 de març
Només cal dir Richard Price
Amb una mica de retard, ho se, m'agradaria encomanar-vos l'afició pel poderós talent narratiu de Richard Price. Cronicaire newyorkès a la seixentena, la seva literatura no és ni pretenciosos, ni alliçonadora; fa la seva feina amb inteligència i passió i molt sentit comú; sense pontificar ni anar d'experimental. És per a mi, el més interessant del panorma literaria que trobem ara a les llibreries.
La seva virtut principal: és convertir-se en l'eina més adequada per deixar parlar a la ciutat, a tots ele elements que la configuren: siguin carrers i edificis, persones i comunitats.
Price no te pèrdua: de Clockers a La vida facil passant per El samaritano. I, evidentment, les etapes es van guanyant capítol rere capítol per les sèries en les que ell col·labora com a guionista (ja tinc ganes d'anar a Baltimore!). -
Wed, 03 Mar 2010
Th. W. Adorno, o la doctrina de la vida recta
.jpg)
Es podria descriure la història intel·lectual del segle XX a través de la biografia de Theodor W. Adorno. Formació excepcional, afiliació política intensa, col·laboració amb grans figures de la cultura occidental, derrota, persecució i exili, primavera americana, retorn a Europa i decepció.
-
Wed, 24 Feb 2010
Crònica del Caucas sufí, de la Txetxènia de Ramzan, o de la Pax russa, jutgin vostès mateixos...
A mig camí entre la novel•la, el reportatge o l'assaig, el nou llibre d'en Littell ens porta cap a un territori on suposadament la guerra ja s'ha acabat. I dic suposadament ja que això és el que ens transmeten els mitjans de comunicació amb el seu silenci. Però en Littell, que segurament es feia la mateixa pregunta, va decidir investigar-ho ell mateix. Ell ja hi va ser a Txetxènia durant la guerra com a cooperant amb una ONG, i volia saber com estava el país que va deixar l'any 2001 en plena guerra. I, deu anys després, el testimoni que ens porta és realment escruixidor.
-
Tue, 23 Feb 2010
Passejant, Robert, passejant
En la introducció dels fabulosos microgrames de Robert Walser editats per Siruela, apareix una idea lluminosa, extreta de la pròpia confessió de l'autor: els escrits a llapis són un gènere... per culpa del llapis.
-
Dissabte, 20 de febrer
Tararí, tararí ja tenim el nou llibre d'en Puntí!
Seguint un català riquíssim, alhora fresc i amb solera, ens trobem amb aquestes Maletes perdudes que procuren des d'una lectura entretinguda fins la més càlida reflexió sobre les vicisituts, les decisions i les dificultats per encarrilar i refer la vida de cada personatge. Tot estibat per un toc d'intriga que corda les penúries d'uns i altres.
-
Thu, 18 Feb 2010
Però també il·lustrats
.jpg)
L'aparició del quart volum de la contrahistòria de la filosofia de Michel Onfray, dedicat als il·lustrats més o menys outsiders, em fa tornar a pensar en aquest senyor d'aquí dalt, el baró d'Holbach. L'home va ser un dels cracks del XVIII, un dels primers "materialistes", si se m'accepta la paraula. Els seus escrits són propis d'un grec antic, d'un cínic antic, per precisar, i en ells es dedica a desmuntar tota creença ingràvida, superstició i fanatisme. Hi ha una editorial francesa, Coda, que dedica energies intenses a publicar-lo. A la llibreria ens han arribat últimament algun dels seus llibres i el tenim d'actualitat perquè el 2008 Laetoli va traduir dues de les seves obres al castellà, una de les quals, el Sistema de la naturaleza pot considerar-se l'origen del materialisme il·lustrat, molt a la vora del cèlebre L'home màquina de La Mettrie. Les Publicacions de la Universitat de València ja ens havien ofert el seu escrit més antirreligiós El Cristianisme sense vels.
-
Tue, 16 Feb 2010
Romàntics, encara
.jpg)
Potser es tracta d'una mera coincidència, però alguns dels llibres més interessants que m'han caigut últimament a les mans parlen del Romanticisme. No cal destacar una altra vegada l'incomparable estudi de Rüdiger Safranski publicat per Tusquets l'any passat. Aquest home tot el que fa ho fa bé: profund, precís, entendor, ric... Però si només fos Safranski! Acaba d'aparèixer la primera traducció al castellà d'un dels llibres més influents de la seva època, influents no tant entre el gran públic, sinó entre els grans escriptors. Es tracta de l'Obermann de Sennancour. Una novel·la epistolar espaterrant editada per KRK. No us perdeu la introducció d'Eduard Cairol, per si sola ja val la pena.
-
Dissabte, 20 de febrer
Benvingut siguis, poeta!
Celebrar l'edició del Lenz de Georg Büchner, que acaba de publicar l'editorial Adesiara. Edició especialment engrescadora pel fet de comptar amb el text original alemany al costat del text en català. Tot és el llenguatge i, si no, la bogeria, amb el pas previ per l'avorriment. Això és el que entec a l'acabar la lectura d'aquesta cinquentena de pàgines.
Jordi Ibáñez Fanés n'ha fet la traducció, gràcies!
Els millors auguris a Adesiara per la seva tasca valenta, original, decidida, tan sèria que no ha de perdre mai la ironia, seductor mestratge dels clàssics. -
Dimarts, 16 de febrer
Qui sap si àngels o dimonis, però derrotats!
Per pura coincidència temporal de publicació, he llegit de manera consecutiva tres obres escrites als anys seixanta-setanta que tenen en comú la violència, les adiccions, els presonatges derrotats, autors americans autodidactes més o menys coetanis i que m'han entusiasmat.
-
Dilluns, 15 de febrer
A la vora de Julien Gracq
He tornat a llegir La Ribera de les Sirtes de Julien Gracq, i em segueix mervellant.
El jove aristòcrata Aldo, cansant de passar el temps anant de festa en festa amb els amics, decideix fer servir els seus contactes per demanar una destinació que el permeti fer algun servei a l'Estat. Així és enviat a una guarnició fronterera situada en un recó de món d'Orsenna (una mena de barreja entre Vanècia i Nantes) on tot està a l'espera de l'arribada de l'exercit enemic, belicós i brutal, que es va demorant i que només dóna mínimes senyals de vida. Terrible invasor que no s'acaba de presentar, per desesperació de l'exercit rival. Aldo haurà de conviure amb els tres oficials i el seu capità, Marino, contrapunt i rèplica com a coprotagonista. Tots dos, empesos per la llosa de l'avorriment i el curs estentis dels dies, sempre emboirtas, convertiran una possible amistat en una relació d'estreta vigilància mútua. -
15 de febrer
Traven, un tresor
Junt amb el Veixell de la mort, El tesoro de Sierra Madre és l'obra més coneguda del misteriós Bruno Traven. Autor d'origen alemany nascut a principis del XX, que sembla va viure i morir a Mèxic cap a finals dels seixanta.
-
Sun, 14 Feb 2010
D'una màfia a d'altres
Una grata sorpresa, el llibre publicat per Capitán Swing, Los orígenes de la Mafia. Es tracta d’una composició ideada per l’editor que reuneix textos de procedència diversa, però que conflueixen oferint una mirada particularment interessant sobre la màfia “arcaica”; és a dir, la màfia circumscrita a l’àmbit rural i centrada en petits negocis locals, abans de les grans aliances amb l’Estat i el Vaticà, abans de dedicar-se a l’espoliació del pressupost públic i al tràfic de drogues, abans també de la generalització dels estereotips cinematogràfics.
-
Mon, 08 Feb 2010
Pizarnik o la noia que torna a escalar el vent
.jpg)
El primer que vaig llegir d'Alejandra Pizarnik, no fa massa i obrint a l'atzar l'edició en la qual Lumen va editar la seva prosa completa, em va deixar completament atordida, d'una banda per la impossibilitat de concretar el meu propi atordiment, de l'altra, per aquesta vaga emanació , gairebé viscosa, que diria Sarraute, que desprenien les seves paraules i que també vaig trobar quan per primera vegada llegia (en aquell cas a Cortázar), no amb plaer sinó amb goig, a la manera com Roland Barthes va definir aquesta última manera de viure un text . Aquest primera aproximació a la prosa de Pizarnik, i més tard també a la seva poesia, lluny d'apaivagar la meva set lectora, la va desconcertar de cap a peus, alhora que va esquerdar sense pietat la consistència dels meus gustos i la meva relació amb el llenguatge. De fet, el que va succeir en aquell moment va succeir en la paraula mateixa, molt més que en la història que aquella m’enunciava.
-
Dissabte, 20 de febrer
De Sèrbia a Mongolia passant per un mateix
Amb l'excusa d'una suposada anada a Mongòlia regada amb litres de vodka, de manera directa i burlesca, Basara desparrama el malestar personal que acabem identificant com a conegut un cop ens parem a pensar sobre aquest relat delirant, que no ho és pas tant. Una closca de ximpleria que amaga una perla de lucidesa. I, tot fent memòria, recordo altres textos d'aquesta estil també d'autors més o menys de la zona: Cosic, Andrujovich, Pilch, Krasznahorkai, Stasiuk, Kurayev, Jergovic...
-
Dissabte, 20 de febrer
Les deformitats més literàries
Aquí no pretenc descobrir cap tradició, només vull trobar companyia per als personatges deformes que en èpoques diverses han protagonitzat textos literaris. És probable que sovint el deliri i sempre la soledat siguin seu vincle.
-
Dissabte, 6 de febrer
Arriben uns quants llibertins
Coincideix la publicació d'uns quants llibres amb els llibertins alegrant-se la vida. I com a precursor, un text medieval català animat per l'erotisme.
-
3 de febrer de 2010
Lectures de final de gener
Ara que ha acabat el primer mes del 2010, faig un repàs dels llibres que he llegit últimament. Destaca el nou llibre de Kirmen Uribe, la duresa de l'Stark de Bunker, el bisturí antibelicista de Nada a la vista, la perla onírica de l'ara reeditada La niña verde, la renovada Espiral d'en Baixauli o les turbulències emocionals de Maleixo el riu del temps. Però per damunt de tot haig de mencionar a dos dels que no fallen: la nova edició de Vértigo de Sebald i El Tercer Reich de l'enyorat Bolaño. Per molt obra primarenca que sigui tant l'una com l'altra, apunten ja el seu talent immens que els farà regnar en la literatura malgrat la seva prematura mort.
-
Primer de febrer de 2010
In-Certesa
Com a lectora i llibretera estic passant una època d'incertesa i confusió amb això dels nous formats digitals, però una cosa segueixo tenint clara: per a mi, llegir -sigui de la manera que sigui- és imprescindible. Per això em costa tant posar-me al blog, sempre prefereixo llegir que escriiure... Però a partir d'ara procuraré dedicar una estoneta cada setmana a comentar els llibres que vaig llegint. A veure què en surt.
-
Fri, 29 Jan 2010
Cinema i avantguardes, màgica combinació
.jpg)
Recentment ha sortit al mercat editorial Cine artístico, de Paul Young, un llibre que, entre altres coses, il.lustra (i valgui aquí la redundància, ja que inclou fotografies a tot color i de totes les mides) la interessant i, de vegades, complexa relació que els moviments d'avantguarda han mantingut amb el cinema al llarg de la seva història. I vull subratllar aquí el terme "complexa" perquè, com bé va assenyalar Vicente Sánchez-Biosca a Cine y vanguardias, quan el que després es va conèixer com a "setè art" va veure per fi la llum, pocs van ser els artistes que van reparar en ell com a mitjà de creació i experimentació. I és que en els seus inicis el cinema era vist com un instrument de pur entreteniment, com un simple espectacle dirigit a les masses. Tanmateix, aquesta concepció no va trigar a canviar. De fet, la dècada dels vint és pròdiga en títols carregats d'imaginació, transgressió i originalitat. Un chien andalou, el delirant migmetratge escrit per Luis Buñuel i Salvador Dalí, Ballet Mécanique, pura música visual de Fernand Léger i Dudley Murphy, o L'Etoile de Mer, del fotògraf, pintor i cineasta dadaista Man Ray, són només alguns exemples del que va donar de si la incursió de les primeres avantguardes en el món del cinema. L'empremta que van deixar els seus "experiments" va ser profunda i duradora. Des de l'abstracció, la paròdia, el collage, el cinema de metratge trobat, el cinema abstracte o el cinema estès, artistes-cineastes com Michael Snow, Emile d'Antonio, Kenneth Anger, Matthew Barney, Bruce Conner o Paul McCarthy els van rendir tribut -i, alguns, segueixen fent-ho- amb les seves obres. Tots ells (o gairebé tots) tenen cabuda en el més que recomanable llibre de Young.
-
Mon, 18 Jan 2010
Sobre punctums i altres revelacions
.jpg)
Ahir a la nit, rellegint La invenció de la solitud, per a mi un dels millors llibres de Paul Auster, vaig topar-me amb un d'aquells fragments il.luminadors que, com per art de màgia, es converteixen en la clau que obre altres textos, altres intimitats escrites en altre temps i des de diferents latituds. Es tractava del passatge en què el protagonista i narrador -un personatge, d'altra banda, que bé podria identificar-se amb el propi autor d'aquesta 'novel.la familiar'- descobreix diverses fotografies del seu pare, un conjunt d'instantànies l'existència de les quals fins aleshores ell desconeixia. Després d'observar-les amb deteniment, l'escriptor reconeix que «el fet que moltes d'aquestes fotografies fossin totalment desconegudes per a mi, sobretot les de la seva joventut, em donava l'estranya sensació que el veia per primera vegada i que una part d'ell començava a existir ara. Havia perdut el meu pare, però al mateix temps l'havia trobat. Mentre mantingués aquelles fotografies davant la meva vista (...) seria com si estigués viu, fins i tot en la mort».